L´educació en el món del lleure ha estat sempre un model associatiu i de voluntariat referent a Catalunya. No només per la seva tasca educativa, sinó per la seva aportació al conjunt de la societat.
Aquestes entitats basen la seva feina en equips educatius de monitores i monitors molt arrelats a l´entitat i a l’entorn. Moltes vegades hem estat nens/nenes d'esplai o agrupaments abans que monitors, o bé som del mateix barri. Aquesta situació, que és la ideal per a una entitat de caràcter associatiu basada en la dedicació voluntària dels seus membres, ha provocat una certa confusió des del moment que un nou perfil professional va aparèixer en el món laboral: el monitor i la monitora d´activitats educatives.
Amb la intenció d’arribar encara més enllà a l´hora d’oferir espais educatius als infants i famílies, les entitats i els professionals es van adonar que era possible adaptar els serveis escolars ja existents, i que, amb l’aportació de mètodes de treball i professionals del lleure, es podien transformar en espais educatius. Així van néixer menjadors educatius, acollides, activitats extraescolars... i tot un seguit d’ofertes, totes elles educatives.
Cal dir que no tothom que va començar a gestionar aquests serveis ho va fer des de la mateixa perspectiva. Per una banda va haver-hi centres infantils que entenien que havien de ser ells qui gestionessin aquests espais per assegurar que els beneficis obtinguts de la gestió d´aquests serveis es reinvertissin en un benefici per a la societat, ja fos millorant els serveis que podien oferir els centres infantils o bé gestionant projectes de cooperació, desenvolupament...
També van sorgir tot un seguit de persones que estaven vinculades a entitats sense afany de lucre, que defensaven que començar a gestionar aquests tipus de serveis significava abandonar l’essència d´una entitat d´aquest tipus, i així van crear les primeres cooperatives de serveis lúdics i pedagògics.
El boom definitiu va arribar quan la Generalitat va publicar el Decret de Menjadors de 1996, en què impedia a les AMPAs contractar directament els equips educatius, fet que va provocar un fort creixement del sector. I arribem fins a les estimacions actuals, que calculen que hi ha un total de 10.000 professionals treballant en el sector socioeducatiu.
També es va despertar un interès empresarial més fort, que, tenint present que no hi ha una regularització, ha produït un creixement desmesurat d´algunes empreses no tan interessades per l’educació no formal.
Aquesta barreja de voluntariat i interès empresarial ha portat el sector a una forta competència. Aquesta competència, lluny de significar una millora a l’hora d’oferir qualitat, ha forçat les empreses a ajustar els pressupostos i a competir deslleialment entre elles, creant així una situació irreal de mercat de treball i una baixada en la qualitat del servei, ja que la situació contractual dels professionals provoca intrusisme professional, baixa qualitat de l´ocupació...
Aquesta manca de regularització del sector ha permès fer servir contractes en frau de llei de manera generalitzada. Recordem que el contracte en frau de llei és aquell tipus de contracte que no s’adequa al lloc de treball a ocupar. En el cas dels serveis educatius, s´ha generalitzar el contracte d´obra i servei, quan per llei correspondria un contracte de caràcter fix discontinu. Des d’ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO ho hem pogut comprovar analitzant 300 contractes del sector, dels quals el 100 % eren d´obra i servei. Aquest fet, contradictori amb la necessitat d’estabilitat d’un equip educatiu, provoca alhora una situació d'indefensió en el lloc de treball.
L'eina més important per exercir la defensa dels drets en el lloc de treball són les eleccions sindicals, que permeten escollir representants dels treballadors i treballadores amb garanties legals, els quals negociaran amb els empresaris els convenis, acords...
Com afecten els tipus de contractes l’elecció de representants?
Per poder optar a presentar-se com a delegat o delegada en una empresa, aquesta persona ha de tenir una antiguitat en l´empresa de, com a mínim, sis mesos. En el cas dels monitors i monitores que inicien el contracte en el mes de setembre, vol dir que si volem tenir representació realment dels treballadors i treballadores de l'empresa, hauríem de convocar eleccions al març.
Els problemes es fan més greus perquè el procés es el següent: una vegada es notifica a l'empresari o empresària la convocatòria d’eleccions sindicals, l'empresari/empresària té tres mesos per fixar la data d'eleccions. Això vol dir que una empresa podria allargar les eleccions fins a finals de juny o fins i tot (com ja ha passat) posar les dates a l'agost.
El que tot això significa és que:
1.-Un professional que es presentés com a candidat a delegat o delegada i (amb sort) fos escollit al mes d'abril, disposaria de només dos mesos per exercir els seus drets i obligacions com a delegat/delegada. Arribat al mes de juny finalitzaria el seu contracte (ja hem explicat abans el tipus de contracte que s'aplica) i hauria de confiar en "la bona voluntat de l’empresa" per tornar a ser contractat. Evidentment, les lleis de protecció sindical eviten que qualsevol delegat o delegada pugui ser despatxat per exercir les seves funcions, però és que en aquest cas no és un acomiadament, simplement és una finalització de contracte i no hi ha cap tipus d'obligació de l'empresa de tornar-ho a contractar.
2.-Quan convoquem eleccions sindicals, volem que hi hagi una representació real de la gent que treballa en l'empresa. Així no té sentit fer eleccions a l'agost o al gener, quan la majoria de gent treballadora de l'empresa no hi es, o bé no es pot presentar com a delegat/delegada.
3.-La dispersió de centres de treball en moltes empreses provoca que la majoria de professionals no es coneguin i no es puguin organitzar. A més, en el procés de confecció de la llista per a les eleccions sindicals (segons el nombre de treballadors i treballadores correspon un nombre de delegats i delegades d'empresa que desprès constituiran el Comitè d'empresa), i tenint present que s'ha d'omplir la llista (si corresponen 5 delegats i delegades has de confeccionar una llista amb aquests 5 candidats/candidates), habitualment les empreses dificulten aquesta tasca. Per una banda, no faciliten dades sobre en quins espais està treballant l'empresa (i buscar-ho és com buscar una agulla en un paller), et deneguen l'entrada a centres de treball o bé amenacen (i arriben a acomiadar) la gent que parla o que mostra interès pel sindicat. Aquesta actitud, pròpia d'empresaris immadurs/immadures, mostra, a més, la prepotència de qui pensa que pot imposar una solució o un criteri sense haver d'escoltar ningú. És molt trist que ara, i en un sector tan arrelat al moviment social, encara hi hagi gent que visualitzi el sindicat com un enemic i un element distorsionador dintre de l'empresa, quan un comitè d’empresa aporta i afavoreix el funcionament general.
3.-Amb la retallada imposada pel Govern del PP, ara mateix no és viable la conversió a fix discontinu, ja que aquesta reforma nega el dret al subsidi per atur. Recordem que els professionals no van a l'atur perquè vulguin, sinó perquè les empreses ho imposen. Així no podem fer responsables els mateixos afectats de la seva situació irregular.
De tot això, el que hem d’extreure'n és que durant tot aquest procés els equips educatius, els professionals, els monitors i monitores, han anant quedant al marge (o bé s´han transformat en la patronal del sector) i es troben ara en una situació confusa i sense la possibilitat d’exercir plenament tots els seus drets laborals.
Per una banda, hi ha la sensació contínua que aquesta feina no és una professió de futur, que no pots demanar estabilitat a un mercat emergent encara inestable. Frases com “és una feina que està bé fins que acabis la carrera”, “ja està bé perquè així estàs en contacte amb grups d’infants, cosa que, de fet, t’aporta experiència per quan puguis exercir de mestre, educadora/educador”, "l’horari és ideal, et permet treballar, guanyar un ingrés extra per casa i tens temps per ocupar-te de la compra, de netejar....” les hem hagut de suportar tots els professionals.
Sembla, doncs, que acabem de crear una nova categoria de treballadors i treballadores. Els/les estudiants i les mestresses de casa que viuen en un segon pla la seva dedicació laboral i que, per tant, es considera que no tenen dret a exigir una feina estable i millores en les condicions laborals. I ja és trist que en aquest sector encara hi hagi una visió tan masclista de les funcions de les dones en la nostra societat. Si el senyor Ford visqués, ara a Catalunya estaríem parlant del nou sistema ideal de producció, "el monitorisme": persones que es dediquen a treballar com a activitat secundària, identificats plenament amb la seva feina, disposats a pagar a la seva empresa la seva formació, a dedicar hores no retribuïdes a la seva feina per conviccions ètiques i morals (cap monitor o monitora deixaria un nen/nena sol, les activats s´han de preparar, valorar...) i que no té clar si la seva feina és una professió.
D’entrada, això xoca amb el creixement espectacular de les empreses del sector, dels sous que es paguen als directius o gerents, i de les noves necessitats de la societat.
Hem de pensar que és impossible satisfer totes les necessitats? No és possible que els empresaris obtinguin beneficis i els treballadors i treballadores tinguin unes condicions de treball dignes?
No és possible que les famílies paguin un preu just per un servei de qualitat, sense haver d’estar preguntant-se cada any a qui estan confiant l’educació dels seus fills o filles? No és possible competir en el mercat si no és rebaixant preus?.
I a tot això, què ha de dir-hi el Departament d´Ensenyament de la Generalitat?
El problema és molt complex, ja que hi entren massa variables en joc. En tot cas, la solució passa pel diàleg, el compromís, l’establiment d’unes regles iguals per a tothom i l’adhesió dels monitors i monitores al conveni d’Ensenyament privat de Catalunya.
O algú dubta encara de la nostra tasca educativa?
Per a nosaltres la solució passa per:
- Diàleg obert de totes les parts implicades. Sense prejudicis, buscant el consens i els punts d’acord, que en realitat són molts més que els que ens distancien.
- Tipificació de la categoria laboral de monitor i monitora d’activitats educatives en el conveni d´ensenyament privat de Catalunya. Per així garantir el reconeixement social i laboral de la nostra figura.
- Relacions laborals estables i de qualitat. Aplicar el contracte que legalment correspon i amb la categoria estipulada, garantint així que la gent treballadora podrà exercir el seu dret a escollir representants.
-Major control, per part de la Generalitat, de la contractació d´aquests serveis.
- Una clara regularització en qüestions de responsabilitat civil.
- Retirada de la reforma laboral imposada pel Govern. Per mantenir els drets laborals de la gent treballadora.
L’acció sindical és la nostra eina per incidir de manera directa en la millora de les nostres condicions laborals. Aquí trobareu com a eina bàsica el nostre manual d’eleccions sindicals. A més podreu accedir a les nostres convocatòries concretes d’assemblees i accions, així com al material que ja hem fet servir.